Pere Ortís nasqué a Bellpuig, Catalunya, a la comarca de L'Urgell. Cursà, entre Bellpuig i L'Espluga de Francolí, la carrera eclesiàstica, la qual implicava una considerable formació en la llengua llatina. Demostrà un carisma especial respecte a aquesta llengua i l'assimilà molt bé i la parlava amb facilitat. Acabà en 1955 i fou enviat a Hondures, on fou destinat al seminari interdiocesà de Tegucigalpa, on ensenyava filosofia, també en llatí, literatura hispanoamericana i matemàtiques als menuts.
Al cap de dos anys fou destinat a la Costa Nord d'Hondures, per dedicar-se al ministeri parroquial, primer de vicari un parell d'anys entre La Ceiba i Tela, i finalment designat rector de Villanueva, Cortés. El càrrec era extens, tenia tres parròquies, Villanueva, Pimienta i Potrerillos, amb llurs respectives rodalies, en general camps de la United Fruit Company.
El 1965 complia els deus anys reglamentaris que imposaven els paüls als enviats a les missions de terres llunyes i retornà a casa seva, Bellpuig. Trobà Catalunya sumida en la desgràcia de ser violentada pel dictador Franco i emmordassada en les seves llibertats i el seus drets humans, amb la llengua catalana deteriorada, perillosament, plena de castellanismes, efecte de la brutal repressió.
No li plagué l'ambient i tornà a Hondures, per tal d'anar a Villanueva a rematar l'església d'obra que hi havia construïda. Però la cúria de San Pedro l'envià de rector a Puerto Cortés. S’hi estigué dos anys. I al final, sentint-se un xic malalt, decidí anar-se'n altre cop a casa seva, a Bellpuig a posar-se bo. S’hi estigué a la ratlla d’un any i se n’anà als Estats Units, on li semblà que la feina no era tan dura i cruixidora com al tròpic i, de passada, volia aprendre anglès i fer-se amb la cultura anglosaxona. S’estigué deu anys seguits a Brooklyn i es dedicà a conèixer bé la ciutat de New York. També s’estigué molt de temps a Long Island i, apedaçant els períodes de dos anys que alternà entre Catalunya i l’àrea de New York, hi visqué uns bons trenta anys. Aprofità també aquest llarg període de temps per a cursar estudis de Filologia Romànica a la New York University.
Fruit de les vives experiències passades en els dos continents, són la colla de llibres realitzats. Certament que Hondures i New York li han estat dues grans fonts d’inspiració. Ja establert a Catalunya en 1989, a més a més del seu ministeri, s’ha dedicat a cultivar i promoure la llengua catalana, com també a escriure sobre temes nacionalistes. És sobiranista de l’ús de raó ençà.
398 pàgines. En català.
La Pell de la Iguana és una valenta i descarnada presentació dels problemes socials que afecten els pobles de l’Amèrica Llatina. L’autor planteja, en una obra estructurada, la gamma d’injustícies i d’abusos per part dels poderosos, alhora que deixa sentir l’ample i inacabat gemec de l’element del Tercer Món, oprès per aquelles minories. Els pobles de l’Amèrica Llatina ensenyen a la faç del món la cara ben arreglada de les oligarquies que els dominen i s'hi fa necessària la veu estrident que delati el contrafur. D’una banda l’acció dels polítics, exuberant de demagògia, i fins i tot de pirotècnia, que s’esforça per l’abús; i de l’altra, la de l’Església, que encara es bifurca en la del sacerdot fidel i la del col•lega guerriller, els quals, amb els seus evangelis i les seves rebel·lies i iconoclàsties, tampoc no resolen res.
301 pàgines. En català.
Els baixos fons de Nova York, amb el tema apassionant dels drogats, els racistes, les sectes religioses i els negres marginats, formen, amb la gran urbs com teló de fons, l’element integrador d’aquesta apassionant novel•la. En un calidoscopi al•lucinant, en el que el llenguatge torturat, ric d’imatges i ple de simbolismes, no amaga la immensa pietat i l’irreductible optimisme que plana per damunt de tota la misèria dels homes derrotats. L’autor, amb mestrívola capacitat d’anàlisi, s’endinsa fins els més íntims replecs d’unes ànimes damnades i transporta al llegidor a un món que, malgrat tot, no és, no pot ser altra cosa que la volença de redempció.
284 pàgines. En català.
Mirall d’anatema és el títol d’un tros de vida d’una generació crispada per la guerra. La primera història d’uns adolescents que, portant el trauma clavat a la carn, aspiraren a una vida franca i la veieren malmesa pel cúmul de convencions i despotismes. No hi havia alternativa entre la sublimació fanàtica i agressiva, tant amplament segregada pel triomf, i la caiguda en l’esperit caricaturesc i de clandestinitat, com a escapisme, o com a post de supervivència. L’acció se centra en un segarrenc que, amb la seva rudesa i simplicitat muntanyenques, xocà contra el stablishment altament sofisticat. L’autor analitza els replecs d’aquella psicologia primària, tot desgranant fets, paraules, circumstàncies, actituds, fins a tocar el filó d’hilaritat que amaguen com una troballa o com un desfogament fatal. El ferro de la postguerra que causa cruiximent i grotesc.
262 pàgines. En català.
Tot fent una anàlisi penetrant de l’ànima dels personatges que incideixen sobre l’acció des de corrents insospitats, i emotius, de la vida, Pere Ortís novel•la el tema insòlit del celibat amb un relleu humà increïble i una verídica plasticitat. Una acció sorprenent per la seva afabilitat i la seva truculència psicològica, moral i emocional. El tema és abordat amb la cruesa que comporta la lluita al fons de cada consciència, amb elements fortament humans com és de llei en la novel•la, sense concessions a l’escrúpol, o a la hipocresia, i amb tota la implicació visceral del cas. Una descarnada afloració a la superfície del magma recòndit de problemes emocionals, patològics, d’assoliments ascètics, de frustracions elementals, de felicitat pactada i de deserció inconfessada, o confessada dels qui caminen seguint i deixant -i més encara avui sota els signes del temps- una petja incerta. Batega al fons, a estones gairebé estrident, l’ànsia de camins nous, l’anhel de la veritat. Dintre el clima dolç del cenobi nord-americà i en la femenina i incitant mollesa del tròpic. Sobre el rerefons de la valoració final de la dona, que porta el prestigi de les seves dimensions d’esperit i de carn, tan menystingudes fins ara, i la pèrdua de les quals causa frustració en l’home integral. Amb el final penjat, sobre el buit, sempre incert i obert a la recerca de Déu, de l’home, de la veritat.
344 pàgines. En català traduït de l’ anglès.
Catalonia infeliç és un recorregut apassionat per la història de Catalunya des de la seva formació fins a l’any 1937, en què fou escrita aquesta obra. L’autor, l’hispanista anglès Edgar Allison Peers, va redactar-la a Barcelona, en plena Guerra Civil. Inicialment, el llibre anava adreçat sobretot als estrangers, especialment als britànics. Però el rigor, la neutralitat, la lucidesa i la brillantor amb què és escrit fa que sigui molt recomanable per al públic català. En definitiva, per a tot aquell que desitgi conèixer de prop la visió autoritzada d’un gran estudiós i un magnífic escriptor. I és que Peers aconsegueix, a més, elaborar una síntesi perfecta del nostre passat amb una gran claredat expositiva. Les dades fonamentals són ben a la vista al llarg d’un volum extens, dividit en dues parts, però molt ben estructurat. Gairebé vint anys després de la seva primera edició catalana, Edicions de l’Albí ha volgut recuperar un títol imprescindible que, a hores d’ara, ha adquirit un valor documental extraordinari.
224 pàgines. En català.
Sobre el canemàs d’ una llegenda local, passada d’àvies a netes i de veí a veïna, truculenta i desfigurada, amb certs flameigs de fantàstic, l’autor teixeix una trama a pols, tot procurant que el seny moderi l’excés de rauxa imaginativa i passi les múltiples versions pel garbell integrador de la versemblança. L’obra acusa alhora un poder creatiu i una excel•lent aptitud per relligar. El quàdruple crim debatut, comés en l’escorrialla de la darrera carlinada, colpeix la vila de manera violenta i en trasbalsa individus i estaments, els quals es basquegen i rivalitzen per descobrir els assassins i acomplir una justícia reparadora de les víctimes i del bon nom dels veïns. Drama temperamental de tot un poble, al qual uneix el crit de la sang i desuneix l’afany per reparar-la, frustrat per la impotència i la matusseria dels notables. De passada surt a relluir el tarannà d’uns avantpassats, que aflora majorment en la parla viva de l’Urgell, mantinguda estrictament en els diàlegs, i que és el factor número u que ha imprès caràcter, que ha plasmat el geni i ha donat fesomia a la gent d’aquella comarca.
237 pàgines. En català.
Aspre, terrós, esquerdat, com el crit del guacamai, és l’ambient d’odi que crea imminències de mort generat per la guerra d’El Salvador entre uns ciutadans que havien viscut en pau, encantats en el corrent vital de la seva història i sumits en un existencialisme reconfortant per a propis i estranys. L’ ambició de riquesa i de poder han desballestat la pau, han ascendit a uns pocs privilegiats a l’esfera de l’oligarquia benestant i han enfonsat el poble en la pobresa, en el ressentiment, en la impotència i el desesper. El crit de la terra és que ella mateixa és per a tots els salvadorencs i que tots tenen el mateix dret a beneficiar-se dels seus dons i de les seves ofertes de millor vida. Se’n fa protagonista una matriarca gelosa de la seva nació, amb entranyes de mare i d’acolliment pels més poc afortunats, dotada d’estranys poders i de radicals exigències respecte a la pau, intransigent pel que fa al benestar dels seus fills, siguin emanació del seu ventre o no la siguin.
169 pàgines. En català.
On va el català? és una aproximació viva i didàctica al català parlat avui en tots els àmbits. El llibre es fa ressò dels grossos i innombrables defectes del nostre català públic sense concessions a la irresponsabilitat o al caprici, i dona pautes vives per tal d’esmenar-los. És un llibre concebut perquè sigui altament constructiu, per tal de salvar la llengua, de millorar-la.
Lector, aspiro que aquest llibre us sigui familiar, de consulta assídua, aclaridora, fins que l’oblideu al prestatge perquè ja no us calguin els consells que he gosat aventurar-hi.
207 pàgines. En català.
CRÒNIQUES DE L’ABORIGEN CRÒNIC és un recull d’històries tropicals en què la civilització encara no ha arribat a les cotes de deshumanització i desarrelament que coneixem actualment i ens mostra un món atàvic, ple de vida i misteri. Els personatges d’aquestes cròniques tenen un comportament inusitat avui dia, i menen una existència en estret contacte amb la natura, la qual estimen i pateixen.
A través d’aquestes cròniques, apassionants i exòtiques, adés plenes de candor, adés truculentes, descobrirem un univers mític diferent, subjugant, embriagador i fantàstic.
262 pàgines. En català.
El Sol de la darrera selva descabdella el trencacoll d’un pare per trobar la filla que li han pres els sandinistes a favor de la revolució. Expressa el crit de la sang també de la identitat d’un poble que brega per la supervivència i la seva llibertat. La trama relleva la mala entranya de la revolució que rebrega, trepitja i anul•la valors fins més enllà del seny i amb matusseria freda i implacable, tot destruint allò més sagrat que volia redimir. La lectura d’aquest llibre és a estones tendra, a estones trepidant i manté l’ànima d’un fil en espera d’allò més impensat que la bogeria i la ceguesa humanes fan témer.
242 pàgines. En català.
Part de l’acció de L’ombra del còndor discorre dintre les afraus més esquerpes i els cims andins més elevats, en cerca de l’arrel més profunda de la droga. Soledat i naturalesa salvatges, fora de l’abast de l’home, on plana l’ombra del còndor únic rei i senyor del panorama. Els personatges es debaten amb les seves passions i amb l’aspror del paisatge, i es gaudeixen de la seva magnificència i s’enfonsen en la corrupció i el crim, rere la seducció goluda i implacable de la droga. Drama d’ambicions i d’intrigues, d’amor i d’odis... L’ombra del còndor narra la perversió dels qui estimen la fortuna i no tenen compassió a la humanitat, pel desastre que li causen, els quals tracten d’arrossegar-hi els de bona voluntat, que voldrien veure encomanats de la seva mateixa febre de riquesa i de poder, envescats de l’hàbit mesell del crim i l’extermini... Plana un enjòlit al llarg de tota l’acció, onsevulla que aquesta es desclogui. Però, qui articula, en definitiva, l’entramat del tràfic de drogues?
144 pàgines. En català.
Aquest llibre vol ser allò que el seu nom indica: un manual fàcil, senzill i a l’abast de tothom d’un català net i ric. Hem evitat expressament tota elucubració gramatical, per tal de no escalfar la ment del lector, li donem la solució feta; l’estudi aprofundit de la llengua el reservem per a llibres de caire més acadèmic. Cal fer-ho així davant el marasme en què ha caigut la nostra llengua i pel gran nombre d’immigrats que la volen aprendre i necessiten un manual lúcid i que vagi al gra. És un llibre clar i molt bo per a tots els nivells d’aprenentatge del català. Garantim que el lector s’hi instal•larà molt a peu pla i que en traurà un gran profit. La llengua en resultarà molt beneficiada, a tot nivell.
En català.
Reedició especial de cinc volums de col•lecció amb caixa.
Aquests cinc volums inclouen la reedició de:
127 pàgines. En català.
L’intent bàsic d’aquest llibre és aplegar i preservar el tresor de la parla de l’Urgell. Inestimable contingent de riquesa de la llengua comuna. Es tracta d’un llibre fet amb senzillesa i molt de cara a l’ajuda al lector. Adreçat al jovent de l’Urgell, perquè estimi i practiqui amb goig la seva llengua. I a tots plegats. Recordem la força enorme que la paraula materna té alhora de forjar un geni. La paraula és l’home, és la seva dignitat, és l’encuny racial.
223 pàgines. En català.
Amables Collites parla de la fruita de Ponent. La fruita, inerme, menjable; l’home, en canvi, viu, immenjable, és el protagonista, marcat d’una rara diversitat i una interessant força visceral. Així, la vila de Bellpuig esdevé plataforma d’una acció moguda per passions, adés brutals, adés més humanes, odis, amors, ambicions, intrigues, ideals. Hi pren protagonisme especial el jovent. S’hi marca, amb caires acerats, l’abisme generacional. Estances reposades, que són pinzellades del fer de cada dia. I d’altres més truculentes. Tres fils conductors s’imbriquen en l’acció i la dinamitzen: l’amor, el nacionalisme i aquell trencacolls professional per guanyar la primacia d’un producte autòcton privilegiat: la poma daurada. Estil amè, girat en frases peculiars i una morfologia local de trinca.
150 pàgines. En català.
El ciutadà de l’anomenada great apple se’ns presenta -al llarg dels vint-i-un contes novaiorquesos que recull aquest llibre- enfrontat a les diverses situacions i eventualitats de la vida urbana, com a protagonista diluït en el tremens melting pot, copsat a l’atzar en tot l’àmbit metropolità, sobre el magma multitudinari i despersonalitzador. Els personatges esdevenen variats models que són un centelleig de la psicologia inclassificable. Amb un llenguatge ric i sense concessions, l’autor es qüestiona què més poden fer, en l’agressiu complex, si són humans... Altra cosa seria si portaven vestimentes dels déus! El lector trobarà en aquests contes amenitat, sorpresa i exotisme.
361 pàgines. En català traduït de l’ anglès.
110 pàgines. En català.
A partir d’una àmplia bibliografia i de la seva pròpia percepció de les coses, l’autor estableix a El secret imperi unes opinions que poden ser polèmiques sobre determinades actuacions de les comunitats jueves al llarg de la història. D’una banda, vol demostrar que l’antic poble d’Israel ha construït en un gran nombre de països del món una xarxa -un secret imperi- de poder econòmic, polític, militar i cultural. De l’altra, l’autor pensa que aquest ordre mundial, amb tota la seva capacitat d’influència, no ha materialitzat de manera prou específica els valors que prediquen la cultura i la religió jueves d’arrels tan antigues i inequívoques, com serien la justícia o la pau.
337 pàgines. En català.
He viscut deu anys seguits a Hondures. Concretament, del 17 d’agost de 1955, al 21 de juny de 1965. I després n’hi vaig viure dos més, del 16 de gener de 1966, fins al cinc de gener de 1968. Són anys. Viscuts en la flor de la vida i que, per tant, han deixada empremta en la meva personalitat. Potser que em fóra difícil perfilar-la, aquesta empremta, però segur que es farà palesa en el transcurs de la narració que emprenc. La geografia d’aquestes dates l’he tinguda sempre impresa en el record.
Vull descriure Hondures. La bella Guaimura –que és el seu nom aborigen. Tal com jo l’he vista en la segona meitat de segle i tal com és avui, amb freqüents ullades a la seva història, la més recent i la més remota. Cal tenir present que, d’ençà que en vaig sortir definitivament el 1968, hi he tornat pràcticament cada any per a unes vacances.
El meu propòsit és enaltir la bellesa d’aquell país tropical. Descriure’n l’interès i la riquesa exòtica que conté. Perquè tot plegat resti consignat en llengua catalana i a la disposició d’estudiosos, lectors per plaer i possibles turistes, o simples aventurers. És una manera d’enriquir Catalunya tot donant universalitat i tot rebent-la. Tot esmicolant hipotètics espantalls de provincianisme.
Aquest propòsit suposarà alguns viatges i escaramusses per aquella geografia arborada. Els quals tindran l’al•licient de la petita aventura, ja que el país és tan divers, és tan inexplorat en certs aspectes i tan imprevisible. Comportaran el repte d’enfrontar l’ambient, tan advers de vegades, pel cap baix tan calorós, i la pruïja d’aprofundir en allò que ja conec per poder compartir-ho amb tot el seu sabor autèntic.I em guiaré poc per documents escrits i per estadístiques, per tal com pretenc donar la meva visió de conjunt, enriquida pel testimoniatge ocular i el contacte directe amb els fets i el seu escenari, amb la gent i la seva idiosincràsia, amb el paisatge i els seus components. Tan sols cercaré el suport d’algun document en punts més controvertits i riscosos.
Els anys llargs i les vegades que he estat en aquell país me l'han guanyat com a segona pàtria. Em sento hondureny, va de bo, i aquest acte d’escriure’n coses té el doble tall del goig del servei a casa i l’altre goig del servei a la pàtria d’adopció. Bé que, parlant de pàtries, encara he de dir que en tinc una altra, els Estats Units, exactament per les mateixes raons que Hondures, per haver-hi viscut més anys i per haver tractat d’arribar a l’ànima de la seva gent, com de fet vaig assolir a Hondures. Pel nexe continental, històric, que existeix entre tots dos països, les referències al germà gran del nord sovintejaran al llarg de la relació.
I també hi haurà alguna referència a casa nostra. Perquè la petita Catalunya ha deixada la seva marca, en una mesura o altra, en racons insospitats del món americà. I això si no ho fem conèixer els seus fills, ningú no ho farà per ella.
Adverteixo que aquí usaré la llengua sense barreres i donant-li tot l’abast que té per la seva riquesa, fins on bonament arribi. No li aniré amb mesquineses d’analfabets o maliciosos. No li posaré restriccions miserables en atenció als qui no la coneixen o no la volen aprendre. Veurem que eficient que és en qualsevol clima, que apta que és en qualsevol exotisme, per molt antípodes que li siguin.
Acomodaré les grafies aborígens al català, tant com sigui possible. Per exemple, Comaiagua i no Comayagua, com escriuria un mestís. En aquest aspecte no em sotmetré a cap reglamentació enterca i inflexible. Bé que tan sols catalanitzaré els topònims d’Hondures i rodalia.
Insisteixo que aquest llibre em surt de la mà com un homenatge a la meva segona pàtria, Hondures. Confesso, de cor, que estic enamorat de la bella Guaimura.
367 pàgines. En castellà.
Fruto de los años que pasó el autor en Honduras y de otros ocasionales viajes, este libro se extiende de la segunda mitad del siglo XX a primeros años del XXI. Es una visión espléndida de Honduras, la bella Guaimura. El autor deja fluir su gozo, y bien puede ser dicho que deja fluir su pasión, a lo largo de todo el relato. Sorprenden sus puntos de vista, incitan sus comentarios; es inédito su modo de hallar lo exótico y muy sugestiva su manera de analizarlo. Un libro escrito con estilo ameno, un texto documental, un contenido instructivo en que se funde el buen humor y el encanto por el medio. En conjunto, una noción inestimable de la República de Honduras que debe leer todo ciudadano que estime a su patria y, que no ha de faltar, como lectura básica, en ninguna escuela, en ninguna biblioteca y en ningún instituto de enseñanza superior.
226 pàgines. En castellà.
¡Ya viene el agua! Es un titulo con doble filo. Es el grito de un pueblo dormido en el desespero de la falta de agua, que a la vez es eco de la promesa de agua nueva vocalizada por los políticos falsarios, y es refrán popular que alarma por la tormenta que ya va a soltar devastación. Hay que correr, al azote de los políticos. En la plaza de Villanueva se desencadena el temporal, epítome del momento que vive la Honduras convaleciente de la dictadura de Carías, un trágico retablo del abuso de poder de parte de los militares. El autor deja hablar a los personajes en su cruda espontaneidad, pues reflejan la psicologia política, la inanición social y la buena voluntad de la religión en la cruel coyuntura histórica. El libro es el clamor de un pueblo que mal vive y suspira por una vida digna. De paso, una magistral presentación costumbrista.
164 pàgines. En castellà.
CRÓNICAS DEL ABORIGEN CRÓNICO es un manojo de veinte historias tropicales en que se mueven personajes que son pervivencia de razas precolombinas. Sus ideas, sus costumbres, sus caracteres son documento de un pueblo que los poderosos trataron de suprimir y que, bien que desfigurado, alienta hasta hoy con alma propia. Alma que es rescoldo de un mundo desaparecido, de un mundo atávico, lleno de vida y de misterio. Acontecimientos, reacciones, amores, odios sorpresivos son psicologia de unos hombres y de unes mujeres sujetos a un ambiente áspero, alterado, que aman, que sufren y que de él adquieren fisonomía. Traen la marca, la rudeza, el candor de aquellos personajes de las historias de Popol Vuh, el cual es considerado el Génesis del pueblo quixé. A través de éstas crónicas, apasionantes i exóticas, tan luego llenas de candor, como truculentas, descubriremos un universo mítico, diferente, subyugador y fantástico.
213 pàgines. En català.
L’avinguda asfaltada i el tresor arquitectònic, que fan la ciutat moderna. El llibre és una visita a unes quantes ciutats europees -i una escapada cap al Nil-, sota la guia de cap concepte previ. Simplement tria la ciutat que li ha despertat interès i que alhora troba l’autor en més bon estat d’ànim, quan hi arriba. Tracta de veure-hi allò que potser altres no hi ha vist, tants com les han descrites. Es fixa més en allò que traspuï humanitat i civisme, endreç i control respecte als vicis en què tantes incorren. Cada ment és un món i les ciutats d’avui són riques i belles per trobar-los la intimitat dels tresors i gaudir-se’n, cadascú segons el seu món. Són les ciutats de l’autor, ell així les veu.
160 pàgines. En català.
Aquest llibre de viatges el fa en unes quantes seccions de la Geografia dels Estats Units. Visita preferentment els parcs més famosos, posant l’accent sobre les belleses naturals que enclouen, fixant-se en la fesomia que hi mostra la Mare Natura i en com aquesta és tractada i preservada de la corrupció pels nord-americans. Entremig, i quan s’escau, s’atura a descriure algunes de les celebracions més específiques d’aquest país, que alhora configuren el seu esperit i el seu demble. L’autor els descriu amb amor i els filosofa, tractant d’arribar-los a l’essència per trobar-los aquell ingredient que sigui més interessant missatge per als visitants.
172 pàgines. En català.
Aquest llibre recull una sèrie d’assaigs sobre tema nacionalista. La idea mare que els anima és la llengua catalana com a puntal i fermança de la nostra supervivència com a nació. Extingint-se la llengua, o acabant de malmetre’s per fondre’s amb la castellana, s’ha acabat la nació catalana. L’autor és ben clar a defensar el dret dels catalans a salvar la llengua, i per a salvar-la, a aconseguir la plena sobirania de casa seva. Tot el que ha anat, i que va, contra la llengua o contra Catalunya és un greuge als catalans. I això ho especifica sense eufemismes i contra els escrúpols i la patent miopia, contra la covardia de tants i tants que es creuen assenyats i no són més que producte mental i joguina de l’obra dels de fora. Potser que massa vegades l’autor vocalitzi el principi, basat estrictament en el dret natural, que “els pobles neixen per a ser lliures”, però escoltem-ho, no ens en cansem. Catalunya serà sobirana, o no serà. És també una qüestió de dignitat. Que la llibertat és la dignitat dels pobles. Vegem per quins camins, i amb quines traces i amb quins conceptes, l’autor debat la mena de temes tan transcendents per a nosaltres, els catalans del segle XXI.
155 pàgines. En català.
L’autor viatja per alguns pobles de la nostra geografia, fiblat per la santa espina. En especial arribant a llocs “fronterers”, l’aclapara el sentiment de veure Catalunya desmembrada per poders estranys a casa nostra, que se la repartiren a cor què vols i sense comptar per a res amb ella, amb el poble català, o amb les nostres legítimes institucions i autoritats. Un greuge macabre de part de poderosos que clama reparació al cel; no és pas digne que en perdem la memòria.
Conseqüentment, l’autor apel•la a la dignitat dels catalans i els fa un toc d’alerta perquè es desensopeixin del son secular que aguanten i formin consciència d’allò que no pot ser aguantat més, en el segle XXI. D’impossible en aquest món no hi ha res més que la mort.
Els signes del temps hi inviten. Per tant, un dels màxims anhels que ha d’acompanyar la nostra recta activitat per tal d’aconseguir la plena Sobirania ha de ser que la nova Catalunya que perfilem recuperi aquests trossos de sí mateixa que li foren espoliats pels dolents que no l’estimen.
Recull, com a fruit d’aquesta lectura, amable lector, la invitació final a suprimir les fronteres d’Europa, a fi que la integrin els seus pobles lliures, reunificats i sencers com Déu mana que, d’Europa, no n’hi pot haver pas d’altra que aquesta.
202 pàgines. En català.
Cops d’ull fets per l’autor sobretot en tres indrets del planeta que constitueixen la nina dels seus ulls, Catalunya, Hondures i els Estats Units. La seva Pàtria natural i dues més d’adoptives. A la recerca d’allò més interessant, sorprenent, o coent, i ple d’humanitat que ofereixen als ulls i a la ment. Humanitat bona, la nostra, que així la tenim bàsicament, i humanitat roïna, que així ens la fan un grapat de dolents, ben decorats, ben instal•lats en llocs de poder, que són els qui imposen les guerres i practiquen altra mena d’injustícies sobre els de bona voluntat, i els indefensos.
Acompanya-ho, lector amic, i fes-hi les teves experiències i consideracions. És previsible que hi trobis amenitats que et facin peça o que, pel cap baix, et distreguin per un lapse de certes aberracions que la vida comporta. Insistim que la humanitat que tenim és sana i bona. I que si de vegades aquest recull flastoma contra els governs, ho fa contra els governs i mai contra la seva gent, la qual respectem, estimem i admirem, els catalans, els hondurenys, els nord-americans. I tants d’altres.
271 pàgines. En castellà.
El Templo del Sol es una ficción que narra la conquista del mundo de los Mayas por parte de los españoles. También puede ser considerada una novel•la històrica, pues en muchos aspectos se basa en la realidad de los hechos, vistos éstos por mentes imparciales, y porque la misma ficción se inspira en el significado universal de éstos mismos hechos. Desde luego que el autor no comparte la idea de que la conquista fué llevada a cabo con gran moderación y con respeto a los Mayas y a su mundo, con temor reverencial a su meritória civilización. Hay que prestar oido atento a las delaciones de Fray Bartolomé de las Casas y saber discernir en dónde empieza a exaltarse su celo de protección y de autentico amor a los indios. El autor no se guia por tópicos ni por prejuicios; ha vivido muchos años en el territorio de los Mayas y ha mantenido siempre su observación en activo y en las más inéditas dimensiones.
226 pàgines. En castellà.
Éste libro aborda el tema del celibato clerical con recio relieve humano y sorprendente realismo. El autor verifica un análisis penetrante del alma de los personajes que inciden en la acción, los cuales traen a ella riqueza de caracteres, variedad de ideologías y diversidad de pasiones, además de nuevas maneras de ver la religión y la vida. No disimula la crudeza de la lucha que el precepto supone en el fondo de cada conciencia, sin concesiones al escrúpulo o a la hipocresía. Aflora a la superfície el magma de problemas pasionales, patológicos, de logros ascéticos, de frustraciones humillantes, de felicidad pactada y de deserción inconfesada, o confesada, de los que caminan siguiendo una huella incierta, o dejándola a su paso, más incierta aún bajo los nuevos signos de los tiempos. Laten en el fondo el ansia por descubrir caminos nuevos y el anhelo de la verdad. Dentro del clima del cenobio norteamericano y en la femenina molicie del trópico. Sobre el trasfondo de la valoración humana de la mujer, que trae consigo el prestigio de sus dimensiones de espíritu y de carne. Con el final sobre el vacío, siempre incierto, y en plena búsqueda del hombre, de la dimensión sobrenatural, de la verdad.
174 pàgines. En català.
Un recull de 32 contes pertanyents a totes les èpoques i localitzats en la vila de Bellpuig, o en la seva rodalia. Expressen el tarannà d’aquella gent que ens precedí en la història i el de la d’avui, que tots dos configuren la fesomia espiritual del poble i la seva rodalia. Però que s’eixamplen, en significat i en missatges, a tota la Plana d’Urgell, tan abundosament refrescada per la marinada i entonada pels sons que ella hi escampa. Però contes encara que s’eixamplen a expressar la naturalesa i el pensament dels homes i de les dones que poblen aquest planeta nostre i, per aquesta raó, un llibre que pot ser d’interès universal. Puix que una cosa sí que és certa, que totes aquestes contalles van a trobar l’home i la dona en els seus més refinats vicis i en les seves més belles qualitats humanes. Bona ocasió perquè el lector s’emmiralli en aquests esdeveniments, nous i vells, i n’aprengui per a enriquir la seva personalitat.
274 pàgines. En català.
Aquest llibre descabdella la història dels membres d’una família que estan traumatitzats per una desgràcia caiguda sobre casa seva. Trauma que a alguns els porta a la ratlla del suïcidi i en uns altres es converteix en set de reparar el greuge. Surten a relluir els valors d’amor i de sentiments germanívols que nien al cor de la dona. Ella és la protagonista passiva del greuge i la més interessada a restituir la pau entre els habitants de la casa. Assistim a la revolta dels camperols i al sotrac de la societat. Tot es confon en un remolí de passions i de virtuts humanes.
264 pàgines. En català.
268 pàgines. En català.
165 pàgines. En català.
Pere Ortís, en aquesta segona edició (renovada i millorada) de Netegem i enriquim la Llengua Catalana, ens torna a mostrar les dificultats que ha tingut, i encara té, la nostra llengua per al seu desenvolupament normal al llarg dels segles.
La seva experiència en aquest camp i la seva observació meticulosa de la societat catalana i de la llengua que parla ens donen una visió molt valuosa de les difilcutats que avui podem trobar.
Ho fa de manera àgil, amena i, sobretot, de manera entenedora, cosa que li agraïm. No dubteu, doncs, a llegir aquest llibre. Esperem que us en gaudiu com nosaltres ho hem fet.
310 pàgines. En català.
El Temple del Sol és una ficció que narra la conquesta del món dels maies a càrrec dels espanyols. També pot ser considerada una novel•la històrica, puix que en molts aspectes es basa en la realitat dels fets, vistos aquests per mentalitats imparcials, i perquè la mateixa ficció s’inspira en la significació universal d’aquests fets. Per descomptat que l’autor no comparteix les idees que la conquesta fou duta a terme amb gran moderació i amb respecte als maies i al seu món, amb temor reverencial a la seva meritòria civilització. Cal parar ment a les delacions de fra Bartolomé de las Casas -algun autor sospita de fra Bartomeu Cases- i saber discernir on comença a exaltar-se el seu zel de protecció i d’autèntic amor als indis. L’autor de la novel•la no es deixa guiar per tòpics ni per prejudicis; ha viscut molts anys en el territori dels maies i ha mantingut sempre la seva observació en actiu, i en les més inèdites dimensions.
168 pàgines. En català.
La vida, avui, és un risc a l’Amèrica Llatina. Per fugir-ne, per deixar enrere i en l’oblit la pobresa i altres calamitats socials i polítiques, causades pel vici endèmic de la corrupció administrativa, els ciutadans es veuen obligats a emigrar cap als Estats Units, o cap a Europa, cercant més seguretat i més prosperitat. Gent sana, ben intencionada, marcats pel signe de la pau i per les ànsies d’un món més just i a l’abast de tothom, en les seves riqueses i en els seus oferiments generosos. Però són il•lusions. Especialment en aquells que es disposen a travessar Mèxic i les fronteres, on el risc s’engrandeix, la vida humana no val res i on campen la intriga, la corrupció i el crim fins a nivells que esgarrifen.
366 pàgines. En català.
Acabat d’encetar el segle XXI, que volíem exempt de desastres i de guerres, i ple de pau i d’harmonia entre els pobles, ens assota un fet espectacular que és motivat per forces ocultes però intensament amanides d’odi i de menyspreu pels principis més elementals de la civilització i de la humanitat. Davant de l’entercament en el mal, no podem pas restar indiferents i acontentar-nos amb la versió més directa i fàcil que ens donin els mitjans de comunicació mundials, que prou sabem que no són fidedignes puix que hem comprovat que no sempre ens diuen la veritat. Ans cal que amb repòs, serenor i saviesa tractem d’arribar fins al veritable entrellat del cas. Per tant, aquesta és una ficció de recerca, que no conclou ni defineix res, però que obre vies de reflexió i per no deixar-nos rifar puix que, allò que fa pudor de socarrim, cal que ens causi neguit i ens motivi a voler saber-ne la veritat. L’última finalitat és que ens disposem a defensar la pau al món i que lluitem per acabar amb les guerres que ens devasten. No hi ha el prejudici racial, en aquesta recerca; hi ha un esforç de bona voluntat. Hi ha el risc que et mal interpretin, d’acord amb el lloc comú i el tabú universal, risc que hom assumeix de grat, de cara a obrir els ulls per mor de la concòrdia final.
240 pàgines. En català.
Fora de tot dubte que avui la Meca del turisme mundial és la ciutat de Nova York. Però aquest llibre va més enllà de la simple visita turista, la qual, atès el cas d’una ciutat tan immensa i complexa, no pot ser sinó superficial i fraccionària per no haver-hi cap possibilitat d’encabir en l’anàlisi, en la captació, en l’emoció una oferta tant diversa, extensa i selecta. Aquesta visita ha estat feta pràcticament al llarg d’una tongada de trenta anys, que és el temps que l’autor ha viscut en diversos indrets de la ciutat i de la seva rodalia i, per tant, té la pretensió de voler arribar-li al moll de l’os, puix que li ha sobrat temps per dedicar-se a l’esplai d’explorar-la. A aquest efecte se situa en els llocs més destacats i interessants, per la seva qualitat artística, pel seu contingut conspicu, per la seva vàlua humana, i els descriu, els sospesa, el filosofa i tracta de comunicar-ne la seva entitat legítima. Ens porta de la mà, l’autor, ben conscient que sap molt bé quin terreny aixafa.
252 pàgines en català.
275 pàgines. En català.
189 pàgines. En català.
L’executiu nord-americà Francis Drake, és descendent per línia recta de l’Almirall anglès del mateix nom del temps de la reina Isabel I. I n’està molt orgullós. El mateix nom ha portat el seu pare. Aquest, un cop jubilat, ha marxat a Hondures, i concretament a la regió del golf Fonseca, on dóna per fet que el seu egregi avantpassat tenia el recer i l’amagatall del fruit de les seves pirateries pel Mar del Sud. Arran d’un rumor que arriba a l’executiu que el seu pare és mort, i que molt possiblement assassinat, severament colpit, decideix anar a Hondures a veure si és veritat que el pare és mort i, en cas afirmatiu, per sotmetre als assassins a la més estricta justícia. Va a raure a la regió del golf de Fonseca. I la història s’hi descabdella.
174 pàgines. En català.
Aquest llibre és un recull d’uns quants escrits sobre el tema de la campanya per la nostra independència, els que veieren la llum, cadascun en la seva circumstància, en àmbits molt restringits, i que ara volem fer més del domini públic. Ja poc poden fer per a orientar ciutadans, però són un darrer impuls i seran un record sempre vàlid i eficaç per saber més bé d’on venim i on anem, en especial pel que fa al referit tema de la plena sobirania de Catalunya. Recordar les incidències d’una lluita per una causa justa és una afirmació, és un nord i una alerta per no dormir-se en la blanesa del triomf; és un goig i és una experiència il•lustrativa. Potser que el lector hi trobi algunes repeticions, però cal que consideri que cada article era un bloc, en sí mateix, i que el subjecte comentat podia requerir conceptes ja exposats abans, però adients, aclaridors, que és molt convenient de recordar en el cas concret. Aquest és un llibre de campanya -i ara també de repòs.
187 pàgines. En català.
La darrera nit de l’any és la més freda i quasi bé impossible d’aguantar per a l’emigrant del tròpic. Es troba perdut enmig d’una compacta multitud que esperen les dotze campanades de la mitja nit, canvi d’any per un altre de nou. Hi troba un hipotètic escalf que contraresta l’aire gèlid que li penetra en els ossos. Però després s’adona que l’ambient pot ser encara més frígid pel que fa a humanitat i acolliment. Petja els carrers amb l’amarguesa al cor, pel que ha deixat a la benamada llar i pel rigor i l’agressivitat dels elements amb que ara topa. No pot no admirar les magnificències que l’urbs més opulenta del món li desplega als ulls, però amb la immancable recança al fons de l’emoció. Semblaria que la troballa d’una joveneta havia de ser la goja apareguda enmig de la desolació del bosc, com una promesa d’acolliment, però engendra el combat en el seu cor entre dos amors impossibles alhora. No sap endevinar on el menarà finalment el seu estel.
165 pàgines. En català.
L’autor descriu el vol de l’intrèpid aviador Charles Augustus Lindbergh, vol sense escala dels afores de New York fins a París, inserit en el context de la vida del protagonista, revestint de fantasia la història real del subjecte fins al punt que tot plegat pugui dir-se novel•la històrica i de ficció. Segueix pam a pam la seva vida, en relleva les qualitats humanes i tècniques, majorment en el ram de l’aeronàutica, i fa ressaltar la seva amistat amb el fundador de la companyia d’automòbils Ford, Henry Ford, que ja era amic del pare de Charles, aquest un suec immigrat als Estats Units que arribà a ser membre del Senat nord-americà i que era totalment oposat a què els Estats Units entressin en la primera guerra europea. Tendència que Charles rebé en herència i la compartí amb l’amic Ford, que també s’oposava aferrissadament a què el seu país s’emboliqués en dues guerres mundials que no eren les seves i que iniciaren la sèrie de guerres en què, un país que era cridat a ser el patriarca de la pau del món, ha estat un gran promotor de guerres, malastre que aquells grans homes no es cansen d’anunciar.
329 pàgines. En anglès.
Once the visiting vessel has crossed the Verrazano, the view of the jungle formed by the skyscrapers in Lower Manhattan takes away the breath of the passengers who look at them really astonished, what may happen even before crossing the bridge, looking beneath its volt, or at some distance before. At the first ground, a number of colossos seems to take the hands of the neighbor to dance a silent tune, a tight and stiff dance. The gattering could suggest a hidden aggressiveness, but immediately the idea of an exemplary coexistence comforts the visitor, who understands it is the result of a cosmopolitan culture, a sample of the good relatioship among citizens, disciplined and obedient to the law in the land of freedom and opportunities, considerations that infuse a reverential awe to the newcomer. The espectacle is unique all over the word.
But we can see similar landmarks on other regions of the planet -Asia, Australia, Hong Kong, Shangai, Singapore and Panama- though they do not equal the solemnity of this one, wich means we live on a very rich and varied world that is able to make these astonishing marvels...
And now the Twin Towers of the World Trade Center are missing in the complex, wich blunted upon it and integrated on it, bestowing more magnificience to the ambient. Who saw them standing is missing them. Who have not seent them does not realize their absence.
105 pages. In english.
During the years the autor has spent in America, he observed a lot what was going on in the highest levels of politics in the world, focusing on domestic politics in the United States. He observed who was acting in the background, through powerful lobbies, and discerned who was, in fact, ruling the country. In this book, he ignores the taboo that prohibits speaking about some crimes against humanity depending on who commits them, and he tries to manifest the truth about evil facts where truth remains hidden. He exerts his right to freedom of speech, not caring about human respects. He is against no one -he is against hatred, against ambition of power and money, and against the abuse by the powerful of the helpless and unarmed. He is in favor of peace and good harmony among people and nations on earth.
Quarta edició ampliada.
284 pàgines. En català.
Quarta edició ampliada.
172 pàgines. En català.
Segona edició.
335 pàgines. En català.
Dalt de tot de qualsevol gratacel de la ciutat de Nova York descobriu un panorama que realment talla l’alè, com diuen tant a la seva manera els nord-americans, davant una perspectiva impressionant o no impressionant. Aquest recull de textos, en què cada capítol és un assaig, fa una visita diríem que per peces menudes a tota la ciutat, després de baixar amb l’esperit elevat per la contemplació d’allà dalt estant. L’autor ha viscut en total trenta anys a l’àrea de Nova York i fa gala de conèixer-la pam a pam, i se situa amb competència davant una icona o una raconada artística, tot descrivint aquesta ciutat i desgranant-la a pler en tots els seus detalls significatius o recòndits. I no és que el recull sigui tan sols una orientació general per a treure profit d’una visita turística, que a aquesta ciutat no pot ser mai vertiginosa, per allò que és impossible pair la immensa oferta en uns poquets dies, sinó que també és un enriquiment cultural inestimable, vàlid per a ajornar la docta convivència amb el gran món d’avui dia.
386 pàgines. En català.
És un fet històric cruel, però que no pot ser comentat en aquest aspecte de la seva crueltat, que els amerindis foren delmats pels conqueridors del Nou Continent, que llurs civilitzacions foren anorreades, o substancialment mutilades pels nou vinguts, i que els fou imposada la civilització que aquests portaven, per comptes de la seva, la nativa. Aquest llibre de ficció vol rellevar les conseqüències actuals d’aquella injustícia en el panorama concret de Guatemala, on encara sobreviuen uns quants grups ètnics que dimanen en línia recta d’aquells pobles maltractats i on encara perviuen vestigis de llurs civilitzacions, com també hi perduren unes quantes llengües tribals que van fent la viu-viu i que ara són objecte d’estimació i de foment de part dels interessats, fenomen semblant al nostre, al dels catalans. El tema crucial d’aquest llibre és donar a conèixer i enaltir l’esforç que els natius duen a terme avui per revifar i salvar la seva identitat en tots els aspectes de la cultura local. Del rerefons de la ficció es trasllueixen grans trets de la vida i miracles del Premi Nobel de la Pau, 1993, Rigoberta Menchú. Un llibre en record i en honor seus, que ella n’és la protagonista figurada en el personatge Llavis Vermells.
213 pàgines. En català.
Com a pòrtic del seu relat, l’autor presenta el mausoleu renaixentista de Ramon de Cardona, que hi ha a la parròquia del seu poble, i que esdevé pedra de dura divisió entre els ciutadans de la Vila. S’escau que visita la població un ianqui guillat per les antigalles ─qui sap si podia tractar-se del famós arqueòleg nord-americà, John Barnard, que a la primeria del segle XX es passejà pel sud de França i per les dues Catalunyes comprant tot el que li venien de tresors no estimats del romànic, del gòtic i del barroc per endur-se’ls a ornamentar el monestir artificial The Cloisters, aleshores en plena construcció─, s’enamora del mausoleu del Cardona i n’ofereix una picossada de dòlars, si l’hi venen. En el context de la dictadura de Primo de Rivera i en l’altre de la revolució que es gesta en l’ambient. Uns que cal vendre’l, furiosos, enllaminits pels dòlars, i uns altres que no, que és un disbarat de primitius i una atzagaiada que portarà riotes i burla contra el poble. Esquerres i dretes, a mata-degolla. I ve la revolució, on catalans perden el control i esdevenen campions d’accions sanguinàries i demolidores de tresors d’art que tant volia preservar John Barnard, en la seva il·lusió. Catalans que no sabien què feien i on anaven, que volien “reparar” un llarg període de repressió de la nostra cultura i d’atac a mansalva de la nostra llengua. I que feren molt de mal a Catalunya, el qual hem patit i patirem més, si no parem compte.
215 pàgines. En català.
La Terra Santa, escenari de desamor, d’odis, de violència, d’assassinats que tot sovint indignen el món i no rarament el deixen fred. Però hi ha un amor, com una flor entre espines, que és el que es professen una noia israelita i un xicot palestí que salten per damunt de tot entrebanc, posat per xovinisme racista o per ceguesa religiosa, i l’utilitzen per a refermar més el seu amor i fer-lo expansiu als ciutadans. Expansió que es manifesta en una Associació de Nois i Noies per la Justícia i la Pau, que aplega elements de tota raça i de tot credo i que s’ha proposat fer justícia al més desarmat i desvalgut i de portar la pau duradora a la terra convulsa. Heus ací el tripijoc de l’acció. ¿Hi reïxen els nois i noies agermanats pet tan bells ideals i ferms propòsits? ¿És oberta i comprensiva l’apreciació dels paisans, respecte a l’acció humanitària del grup, o la bescanten i la denigren amb injustes reaccions? Si no són les noies i els nois de tan bona voluntat que posin remei a un atzucac sense oxigen, que no passa, ¿qui l’hi posarà?
211 pàgines. En català.
En aquest recull d’escrits de circumstàncies, l’autor es mostra sensible fins a la indignació respecte als diversos atacs al dret a l’autodeterminació i altres drets humans dels catalans per part del govern central i del Tribunal Supremo, els components dels quals han perdut la consciència del seu càrrec i desbarren, obcecats per l’odi als capdavanters de Catalunya que fan ús del seu dret a interpretar el desig del seu poble que vol una Pàtria Lliure i Sobirana, no subjecta a ningú. Fugint de la consideració del dret natural dels catalans a ser lliures, els jutges d’aquell Tribunal calumnien els nostres líders per crear-se un motiu per tancar-los a la presó i així desbaratar el legítim propòsit d’una nació que vol ser Lliure i Sobirana, al qual té dret, com totes les nacions del planeta, atorgat per la Mare Natura. A més, l’autor subratlla el fet històric del referèndum de l’1 d’Octubre del 2017, com l'expressió espontània de la voluntat d’un poble i el declara conseqüència obvia de les milionàries manifestacions, amb el crit d’Independència! ¿En voleu un referèndum més espontani i sincer? Per això govern central i Tribunal Supremo giren el cap a una altra banda i les volen ignorar, volen que no hagin existit mai. L’1 d’Octubre i aquelles manifestacions, acompanyades de la Proclamació de la República Catalana pels nostres capdavanters, són fets reals, històrics, són el llevat que fermenta i que gesta, en el dia, en la nit, en l’espai, l’esdevenidor Lliure i Sobirà de Catalunya.
Traducció a l’anglès -realitzada pel propi autor- de LA PETJA INCERTA
235 pàgines. En anglès.
The Uncertain Footprint is not a religious novel, in spite of using ecclesiastic elements, a monastery, some monks, a chapel, but is a deeply human novel, since men and women are its protagonists acting according to their natural passions and virtues. Making a vivid analysis of the personages, the author debates the subject of the celibacy of the clergy, with a very sincere objectivity. It contains a surprising action because of its veracity and psychological truculence, both moral and emotional. The subject is debated with the nudity of the fight at the bottom of each conscience, with truly human elements as it corresponds to the gender of the novel, without any concessions to the scruples, to the hypocrisy, and with the full visceral implication of the case. It’s a naked appearance in the surface of the recondite magma of emotional, pathologic problems, of ascetic achievements, of elementary frustrations, of forced happiness and of not confessed desertion, or of confessed desertion of those who walk following an uncertain footprint and leaving it behind them ─let alone nowadays under the signs of the time. At the bottom of it palpitates the anxiety for new ways, the thirst for the truth instead of the sophisticated law, the respect for the natural law above the inhuman habit. Everything happens within the calm climate of the American coenobium and in the feminine and exiting softness of the tropics. Yet the final valuing of the woman being present in the background, that leads to the prestige of her dimensions of spirit and of flesh, so despised so far, while the loss of them causes frustration in the integral man. With the end hanging upon the hollow, hanging on the air, under the painful doubt whether the correct step is followed, the one that the saints follow, with the mind always open to the God’s research, to the man’s research, to the truth research.
236 pàgines. En català.
Per l’ample món s’ha escampat la fama de quina és la ciutat més criminosa. Amb gran sentiment, puix que ell ha viscut deu anys en dues poblacions més aviat atansades a la capital de la Costa Nord d’Hondures, San Pedro Sula, i tot sovint hi era per feina, per comprar, per anar al teatre, l’autor vol dibuixar aquest aspecte tan trist de la benvolguda ciutat ─benvolguda perquè ell hi passà hores ben agradoses, es passejà de dia i de nit pels seus carrers i les seves avingudes, i mai sofrí en la seva persona cap dificultat o perill que algú li volgués fer mal. Tot al contrari, la gent era ben educada, senzilla, franca, inofensiva, no diguem la dona hondurenya, que es distingeix per la seva mena natural que la fa educada, sense sofisticació, respectuosa amb l’estranger i amb qui sigui també educat i de bona pasta, que la fa tan sensible com a mare amb els seus fillets, o amb el seu company, amb el seu espòs, que viu pobrament, però que compartirà el seu mos amb qui tingui fam. Escriure sobre aquesta ciutat és una doble psicologia de pena, de sentiment, per com ha caigut tan avall respecte a la seva pau interna, i alhora una descripció d’on porta la maldat d’uns pocs i de recerca de les raons tradicionals per a la deplorable situació on han arribat. Al capdavall, l’obra vol ser un granet d’arena en l’exposició d’un mal que treu la felicitat de moltíssims per tal que ells mateixos en facin esment i perquè treballin per a eradicar el mal funest que no els deixa viure. Denigrar, mai! Ans la intenció és de donar una mà i d’ajudar a viure en pau i llibertat com Déu mana a una comunitat d’amics que ho seran per tota la vida. Donar una mà i ajudar a una comunitat, rellevant-li l’absurd del mal que la flagel·la.
294 pàgines. En català.
Tal com l’autor manifesta en la seva Introducció, escriu aquestes Memòries rere el suggeriment ben intencionat d’uns nebots. Els quals parteixen de l’interès que els causà l’ocasional narració, de part de l’oncle, de les trifulgues que el seu pare, i padrí dels nebots, passà durant la revolta i subseqüent guerra civil del 1936. I és clar, ja posat l’autor en el rossolador, ha de continuar endavant puix que no pot escapçar unes memòries que restin en els anys d’infantesa, mentre hi hagi altres coses, no grans ni transcendents, com diem, sinó personals i que bé han d’arrodonir allò que ha estat començat per una raó o altra. Així tenim que unes memòries poden fer un cos homogeni i complet, mentre que si acabàvem en la infantesa restaria per veure quins girs ha pres la vida ja anunciada per signes patents o més interpretatius que es produïren en l’època de la pura espontaneïtat. Bé, procedint sense voler presentar la lluna en un cove, diguem que la vida d’un home, en conjunt, sempre presenta escaiences poc o molt interessants que poden fer peça al lector en el sentit que sigui, majorment si hi veu sinceritat i hi sent una bàsica afinitat com a home o dona d’aquest planeta terra. Diu que cada ànima és un univers diferent. Que és la raó que fa el pes definitiu per a escriure el munt de coses, que totes tenen una rèplica o altra en l’univers.
211 pàgines. En català.
Els Omells de Na Gaia és un poblet de l’Urgell, emplaçat entre una colla de tossals que no arriben a muntanyes altes, però que estan a una altura considerable comparat amb el pla d’Urgell. Cau ja molt prop de la línia divisòria entre l’Urgell i la Conca de Barberà, i el primer poble que es troba baixant al pla és Maldà, a uns vuit quilòmetres, i el primer, baixant a la Conca és Senan, a uns quatre o cinc quilòmetres, encara una mica més encimbellat que Els Omells. Aquest poble els roigs republicans l’escolliren com a centre d’un camp de concentració de treballs forçats, durant la revolució i la guerra del 1936, on portaven burgesos per feixistes o per refractaris a la revolució, i posaven a vigilar-los milicians rebregats i sense entranyes que feien objecte de maltractament i d’abusos de tota mena als condemnats als treballs, que majorment consistien a cavar trinxeres a homes, senyors de Barcelona i d’arreu de Catalunya, que no havien agafat mai un pic o una pala i els feien treballar fins que els queien baldats i exhaurits a terra. I malament la passaven els caiguts perquè fàcilment eren rematats i enterrats de qualsevol manera en els flancs dels tossals adjacents. Això vol narrar aquesta novel•la de ficció, els protagonistes de la qual són tres, una nena d’uns deu anys, la Carmina, un xiquet de 14, l’Oriol, i un corb, amic de tots dos per aquella osmosi animal, infantil i innocent, que fa canalla i animalets amics per naturalesa, obeint lleis desconegudes de la Mare Naturalesa, bé que precioses i sorprenents.
202 pàgines. En català.
Aquest recull d’assaigs fa un recorregut a través del trencacolls sofert per Catalunya arran de la proclamació de la República Catalana, feta pel Molt Honorable Senyor Puigdemont el 7 de novembre del 2017. L’autor no deixa detall per verd en tot el lleig, i a estones sord, combat entre el govern de Madrid i els capdavanters catalans. Subratlla d’una manera especial l’absurd on cauen els nostres veïns negant-se a reconèixer la lògica del nostre desig de governar-nos nosaltres mateixos perquè estem farts del seu tractament històric, de la seva intromissió a casa nostra per manar-hi, per imposar-hi les seves normes, per prohibir-hi els nostres drets, perquè estem farts de la seva insídia històrica per danyar Catalunya i castrar-la tant com han pogut. Remarca que ens odien perquè no som com ells volen que siguem, és a dir, mansos, obedients, submisos, que fem bondat i que callem. Al capdavall, un cant vibrant que sospira per la nostra independència, per la nostra Llibertat i la nostra plena Sobirania. Acaba recomanant a totes les catalanes i a tots els catalans la consciència del nostre dret, que consisteix a obeir la llei natural i no la dictada per homes que porten careta d’amics i de protectors i són llops voraços que volen perdre Catalunya.
210 pàgines. En català.
L’autor fa un traspàs psicològic, en aquesta novel·la, que arrenca l’esperit imperant en un centre de formació religiosa, en la primera postguerra, amb estudis de filosofia i superiors, i el revifa en un altre centre de formació, merament seglar, que és un institut imaginari, on s’eduquen xicots per al batxillerat, camí de la universitat. Per tant, és una novel·la de ficció, basada en una realitat històrica. Aquell primer centre educatiu anà perdent la seva vigència i acabà en el no res. Era un centre incondicionalment partidari del dictador Franco i negat totalment al reconeixement i a la pràctica de la llengua catalana, ignorant de la terra que aixafava. Aquesta tàctica és per esquivar l’aspecte religiós, per no alterar-lo, perquè se’n dirien de molt crespes, i per situar-se en l’aspecte merament humà, on l’autor demostra una gran capacitat d’anàlisi i és sempre constant en el manteniment del caràcter dels personatges d’acord a com foren, bé que amb els noms camuflats, en la realitat que imposava l’acabada de proclamar victòria de Franco. Aquest personatge estava fortament entronitzat en l’institut i es convertia en un mite que influïa fortament en la vida domèstica i condicionava i modelava l’atenció que els dirigents donaven a l’aspecte religiós de la vida interna. La pugna sorda, el treball de sapa, l’afany de fer caure l’enemic domèstic són presents en l’internat de ficció tot al llarg de l’acció compartida. En algun caràcter fort i malhumorat no hi ha esperit constructiu, ans passió per enderrocar i per fer entrepussar el contrari. L’autor ha de narrar misèries, però ho fa, per a ell són història viva.
Tercera Edició. Novel·la finalista Premi Sant Jordi 1974.
310 pàgines. En català.
La Pell de la Iguana és una descarnada presentació dels problemes socials i polítics que afecten els pobles de l’Amèrica Llatina. L’autor relleva el conjunt d’injustícies i d’abusos de poder de part dels oligarquesels quals compten amb el sistema de repressió que són els militars, primaris i sense gota de consideració a la massa dels indigents. Els pobles de l’Amèrica Llatina ensenyen al món la cara ben arreglada dels benestants que acaparen la riquesa i s’oposen a la millora social de la classe baixa, la qual viu sumida en la pobresa, oi més que pobresa, misèria, és a dir, en la privació d’allò més elemental per a una vida digna d’humans. D’una banda l’acció dels polítics, exuberant de demagògia, i fins i tot de pirotècnia, que prometen molt al poble i el deixen sempre a l’estacada; i de l’altra, la de l’Església, que encara es bifurca en la del pastor i la del col·lega guerriller, els quals, amb el ses Evangeli i les seves gosadies, tampoc no solucionen res. Dècades dels cinquanta i dels seixanta del segle XX.
